ELS CONTES DE L'AIGUA

Aquests dies, hem aprofitat les hores de lectura per veure diferents contes els quals després hem treballat fent unes fitxes. Ens ha agradat molt aquesta feina!

Tots els contes que hem vist tracten d’una manera o una altra el tema de l’aigua perquè com tots sabeu aquest any al nostre centre es treballa aquest contingut.

Amb cada un dels contes, hem après diferents coses sobre l’aigua, d’entre les quals destacam la seva importància per a la vida.

Com que els contes que hem treballat a classe ens han agradat tant, hem pensat crear el nostre propi conte sobre l’aigua fent d’aquesta manera la nostra aportació a aquest projecte. Ha estat una feina molt divertida perquè ens hem hagut d’inventar uns personatges, una història, un desenllaç... i entre tots hem arribat a un acord!

El nostre conte es titula “el conte de l’aigua” i hem aprofitat els contes anteriorment treballats per crear el nostre propi. Ja veureu que bé que ens ha sortit!

Aquí vos deixam escrit el nostre conte. Esperam que vos agradi!

 ELS CONTES DE L'AIGUA

Això era i no era una família amb dos fills que vivien alegrement a un petit poble. La mare es deia Andrea, el pare s’anomenava Pere i els fills eren na Marta i n’Andreu.

En aquell petit poble en el que vivia aquesta família, per poder tenir aigua per cuinar, per dutxar-se, per beure... havien d’anar a un pou que es trobava just enmig de la plaça.

Cada dia anaven tots quatre a cercar aigua amb uns poals molts grans per tenir suficient aigua per tot el dia, però a na Marta i a n’Andreu això no els hi feia molta gràcia. Sempre es queixaven perquè no entenien el motiu d’haver d’anar cada dia a cercar aigua ja que ells deien que podien passar perfectament els dies sense beure aigua, sense dutxar-se... i que per tant aquesta feina era molt avorrida.

Però vet aquí que un dia, hi va haver una gran tempesta i en Pere i n’Andrea varen decidir que els seus fills aquell dia no sortissin a cercar aigua perquè feia molt de fred. Na Marta i n’Andreu es varen posar molt contents per no haver d’anar aquell dia a cercar aigua.


Però com que no es podien quedar tots sols, va venir a cuidar-los l’avi Antoni que se l’estimaven molt perquè sempre els hi contava unes històries molt divertides.

Aquell dia, l’avi Antoni els hi va contar unes històries sobre l’aigua. Aquestes històries eren molt diferents entre elles, però totes els hi varen agradar molt, es titul·laven: “la granota assedegada”, el “ninot de neu”, “cua de peix” i “el conte de la cantimplora”.

A na Marta i a n’Andreu els varen fascinar aquestes històries sobre l’aigua i les apassionants aventures dels personatges. Varen estar tot el dia xerrant d’aquestes històries i quan se’n varen anar a dormir varen somiar amb cada un d’aquests contes imaginant-se que formaven part d’ell.

Na Marta va somiar que era amiga de na Sahiba, la protagonista del “conte de la cantimplora” i que anava amb ella a agafar l’aigua al riu amb uns grans gerros al cap aprenent unes divertides cançons pel camí. També va somiar amb en cua de peix, es va imaginar que s’endinsava amb ell i que vivia aventures apassionats dintre de la mar amb els peixos, els pops i els calamars!

N’Andreu, va somiar amb la granota assedegada i va veure la importància que té l’aigua per a la vida, per a què els animals no es morin i per a la vegetació. Va comprendre que sense aigua no hi ha vida. També va somiar amb el ninot de neu i es va imaginar que ell també formava part de la colla pessigolles i que jugava a fer aquell gran ninot de neu. Tot d’una va comprendre que la neu és aigua en un altre estat, que fascinant!

L’endemà, quan N’Andreu i na Marta es varen aixecar, tot d’una varen anar corrent a demanar-lis als seus pares quan anirien a cercar aigua al pou de la plaça. Els pares molt estranyats per aquell canvi tan sobtat varen mirar a l’avi Antoni i aquest els va fer l’ullet.

I tot això és tan veritat com si mai hagués passat. Vet aquí el conte acabat!