Aquests dies, hem
aprofitat les hores de lectura per veure diferents contes els quals
després hem treballat fent unes fitxes. Ens ha agradat molt aquesta
feina!
Tots els contes que
hem vist tracten d’una manera o una altra el tema de l’aigua
perquè com tots sabeu aquest any al nostre centre es treballa
aquest contingut.
Amb cada un dels
contes, hem après diferents coses sobre l’aigua, d’entre les
quals destacam la seva importància per a la vida.
Com que els contes
que hem treballat a classe ens han agradat tant, hem pensat crear el
nostre propi conte sobre l’aigua fent d’aquesta manera la nostra
aportació a aquest projecte. Ha estat una feina molt divertida
perquè ens hem hagut d’inventar uns personatges, una història, un
desenllaç... i entre tots hem arribat a un acord!
El nostre conte es
titula “el conte de l’aigua” i hem aprofitat els contes
anteriorment treballats per crear el nostre propi. Ja veureu que bé
que ens ha sortit!
Aquí vos deixam escrit el nostre conte. Esperam que vos agradi!
ELS CONTES DE L'AIGUA
Això era i no era
una família amb dos fills que vivien alegrement a un petit poble. La
mare es deia Andrea, el pare s’anomenava Pere i els fills eren na
Marta i n’Andreu.
En aquell petit
poble en el que vivia aquesta família, per poder tenir aigua per
cuinar, per dutxar-se, per beure... havien d’anar a un pou que es
trobava just enmig de la plaça.
Cada dia anaven tots
quatre a cercar aigua amb uns poals molts grans per tenir suficient
aigua per tot el dia, però a na Marta i a n’Andreu això no els hi
feia molta gràcia. Sempre es queixaven perquè no entenien el motiu
d’haver d’anar cada dia a cercar aigua ja que ells deien que
podien passar perfectament els dies sense beure aigua, sense
dutxar-se... i que per tant aquesta feina era molt avorrida.
Però vet aquí que
un dia, hi va haver una gran tempesta i en Pere i n’Andrea varen
decidir que els seus fills aquell dia no sortissin a cercar aigua
perquè feia molt de fred. Na Marta i n’Andreu es varen posar molt
contents per no haver d’anar aquell dia a cercar aigua.
Però com
que no es podien quedar tots sols, va venir a cuidar-los l’avi Antoni que se l’estimaven molt perquè sempre els hi contava unes
històries molt divertides.
Aquell dia, l’avi
Antoni els hi va contar unes històries sobre l’aigua. Aquestes
històries eren molt diferents entre elles, però totes els hi varen
agradar molt, es titul·laven: “la granota assedegada”, el “ninot
de neu”, “cua de peix” i “el conte de la cantimplora”.
A na Marta i a
n’Andreu els varen fascinar aquestes històries sobre l’aigua i
les apassionants aventures dels personatges. Varen estar tot el dia
xerrant d’aquestes històries i quan se’n varen anar a dormir
varen somiar amb cada un d’aquests contes imaginant-se que formaven
part d’ell.
Na Marta va somiar
que era amiga de na Sahiba, la protagonista del “conte de la
cantimplora” i que anava amb ella a agafar l’aigua al riu amb uns
grans gerros al cap aprenent unes divertides cançons pel camí.
També va somiar amb en cua de peix, es va imaginar que s’endinsava
amb ell i que vivia aventures apassionats dintre de la mar amb els
peixos, els pops i els calamars!
N’Andreu, va
somiar amb la granota assedegada i va veure la importància que té
l’aigua per a la vida, per a què els animals no es morin i per a
la vegetació. Va comprendre que sense aigua no hi ha vida. També va
somiar amb el ninot de neu i es va imaginar que ell també formava
part de la colla pessigolles i que jugava a fer aquell gran ninot de
neu. Tot d’una va comprendre que la neu és aigua en un altre
estat, que fascinant!
L’endemà, quan
N’Andreu i na Marta es varen aixecar, tot d’una varen anar
corrent a demanar-lis als seus pares quan anirien a cercar aigua al
pou de la plaça. Els pares molt estranyats per aquell canvi tan
sobtat varen mirar a l’avi Antoni i aquest els va fer l’ullet.
I
tot això és tan veritat com si mai hagués passat. Vet aquí el
conte acabat!